Episode Transcript
Una dona de cada cinc té algun trastorn mental durant l’embaràs o el postpart, i una de cada deu passa, concretament, per una depressió durant aquest període. No és un fet gens extraordinari, doncs, tot i que encara se’n parli poc. Si fem comptes, és possible que alguna de les dones que tenim a la vora hi hagi passat tot i que no ho sapiguem: els estigmes que arrossega la salut mental, encara més en un moment en què se suposa que has de ser feliç perquè una criatura t’ha d’alegrar la vida, fa que costi parlar-ne. Potser nosaltres mateixes hem tingut algun trastorn mental perinatal, o en tindrem.
És normal estar trista després d’haver parit? Per què sento rebuig per aquesta criatura que tinc als braços i només tinc ganes de plorar? Sabré tenir-ne cura? I si li faig mal sense voler? En quin moment he de començar a preocupar-me per sentir-me exhausta i abatuda? I l’entorn, és capaç de veure que aquesta nova mare necessita ajuda? N’hi ha prou de dir-li va, que te’n sortiràs? En algun moment es posa en perill la vida de la criatura? I a qui hem de recórrer?
En aquest primer programa d’Ai mare entrevistem la doctora Alba Roca, psiquiatra de la Unitat de Salut Mental Perinatal de l’Hospital Clínic de Barcelona, que ens explica quins símptomes ens han d’activar les alertes, què és l’anomenat maternity blues i en què es diferencia d’una depressió postpart, quins són els trastorns més comuns, fins quan poden aparèixer i com es tracten. Com prevenir-los, també. Aclareix la confusió força estesa entre les anomenades fòbies d’impulsió, un símptoma força habitual del qual es parla poc, segurament per vergonya, i la psicosi puerperal, un trastorn greu i que es desencadena en el part.
Una de les claus d’aquesta Unitat de Salut Mental Perinatal és que treballen els trastorns tenint en compte la maternitat i tot allò que significa, començant per quines medicacions es poden prendre en l’embaràs i durant l’alletament i el fet que hi ha un nadó del qual fer-se càrrec i amb qui hi ha un vincle.
Montse Perals va ser-ne pacient fa uns anys arran d’una depressió postpart i només té paraules d’elogi i gratitud. Mare de dues criatures i treballadora de l’administració pública, Perals ha tingut la generositat d’explicar-nos el seu cas, en part, diu, perquè quan assistia a l’hospital de dia la va ajudar molt conèixer dones que havien passat per aquelles mateixes circumstàncies i se n’havien sortit.
Més enllà de les predisposicions biològiques i de naturalesa social, la doctora Roca assenyala un altre mal: les expectatives excessivament altes i l’autoexigència imposada, que avui encara se sobredimensionen més a causa d’unes xarxes socials d’on brollen consells i lliçons de tota mena fins a l’empatx. Com mostra el testimoni de Perals, no hi ha una sola manera de ser mare.
