Lactància: de les primeres crisis al deslletament i la formació dels professionals

Diuen que la lactància té dos moments complicats: el començament i el final. Com ens preparem per a la lactància? No tan sols les mares, sinó també la parella o la família, i els professionals. Falta formació? Per què moltes mares deixen de donar el pit a contracor? Amb quines dificultats es troben? I com ha de ser una lactància reeixida? En parlem amb Judit Vilar (@lamamanurse), assessora de lactància i infermera a la Unitat d’Atenció a la Dona i l’Infant de l’Hospital Universitari de Vic. Vilar parla de les primeres hores del nadó, de com ha de ser una presa òptima, de com detectar algunes crisis de lactància. Del suport que falta, de mugroneres, de mites que encara s’arrosseguen (“no tens prou llet”, “al principi ha de fer mal”, “els mugrons s’han d’endurir”, “es desperta massa sovint”, “dóna-li cereals abans d’anar a dormir...). També de la crisi que significa treure el pit, com es pot acompanyar en aquest final d’etapa, i del sentiment de culpa que acostuma a acompanyar molts d’aquests moments de la lactància.